Venes d’aram

En els anys centrals del segle XIX, Mallorca era una gran productora d’aiguardent que s’exportava majoritàriament a les colònies espanyoles americanes. Aquesta circumstància va fer que arribassin a Mallorca diverses famílies de calderers provinents majoritàriament de la Campània i de la Basilicata, aleshores encara pertanyents al Regne de les Dues Sicílies. La majoria d’aquestes famílies s’installaren preferentment a Binissalem, Manacor i Felanitx.

El primer d’abril de 1882, un d’aquests calderers napolitans, Nicolò Conte Antonaccio, es casà a Bunyola amb Maria Negre i Martí, amb qui tindrà 12 fills. En aquesta vila també hi mor el primer de gener de 1927. 

De la seva peripècia vital, la d’un estranger enfrontat a la solitud i a l’estranyesa, neix la trama d’aquesta història.