Negrada

Negrada, per fidelitat al concepte que expressa, amb la prosa brillant i eficaç; pròpia de Jaume Santandreu, retrata noves formes d’esclavatge i espinzella els marges més foscs de les recents allaus migratòries. Un negre és acusat de violar la filla del seu patró, el cacic d’una vila del Pla de Mallorca. A partir d’ aquí comença la desfilada d’ actituds sòrdides i esdeveniments xenòfobs que portaran Pau, amic coral del pare ultratjat i compromissari defensor dels immigrants, a la necessitat ineludible de demostrar allò que no és. Això el mena a la traïció i al conseqüent sentiment de Judes, a la fugida. En un intent en va de rectificar la història bíblica, en comptes de penjar-­se, vol convertir-se en el jardiner del sepulcre del traït. Així, inicia un viatge —un pelegrinatge, un sadhana— a l’Índia tot sabent que la funció secreta de qualsevol viatge no és descobrir un món nou, sinó un pou vell; és a dir, ell mateix.