Tristesa amant

De la manera en què ja té avesat el lector, Jaume Santandreu torna a construir amb aquest llibre una obra que és una part més del seu ésser i del contacte amb els altres. Santandreu ens torna a parlar directament de la seva persona sense embuts, però en aquesta ocasió la sinceritat, la clarividència, la coherència i la tendresa s’expressen més deslliurades que mai. Així, el to confessional que recerca clarament la complicitat amb el lector i els malabarismes constants amb els mots, ajuden a confeccionar una poesia el discurs de la qual és inexorable amb l’amor, els amics, i amb tot allò que neix de l’home per menysprear-lo: la misèria, l’enveja, la xenofòbia, els grillons de la pàtria…