Arnau Gonzàlez i Vilalta (Barcelona, 1980). Doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona i professor de la mateixa entre 2007 i 2009. Ha centrat les seves múltiples recerques en diferents aspectes del nacionalisme català del període d’entreguerres. Així, entre d’altres obres, articles i contribucions a congressos, ha publicat: Els diputats de Catalunya a les Corts Constituents (1931-1933) (2006) i la seva continuació, Els diputats catalans a les Corts republicanes (1933-1939) (2009); La irrupció de la dona en el catalanisme (1931-1936) i La nació imaginada. Els fonaments dels Països Catalans (1931-1939), ambdós del 2006; La creació del mite Companys (2007), juntament amb Gisela Bou; Un catalanófilo de Madrid. Epistolario catalán de Ángel Ossorio y Gallardo (1924-1942) (2008); Cataluña bajo vigilancia. El Fascio y el Consulado italiano de Barcelona (1930-1943) i La cruïlla andorrana de 1933. La revolució de la modernitat, ambdós del 2009. Actualment viu a Roma on amplia les investigacions referents a la visió diplomàtica italiana de la Catalunya de la primera meitat del segle xx.