Isabel M. Ribot Blanes va néixer a Palma l’any 1947. És llicenciada en Història General per la Universitat de les Illes Balears i accedí per oposició al cos de Professors de Secundària i Batxillerat de les Illes Balears en l’assignatura de Llengua i Literatura Catalanes, professió que ha exercit a diversos instituts al llarg de més de trenta anys. Resideix a Ciutat de Mallorca, tot i que manté relacions afectives amb Valldemossa i la comarca de Llevant, on fa estada. Durant un temps com­binà la tasca docent amb l’interès vers la música com a cantaire de la Coral Universitària i del grup de música renaixentista La Quarta Sciència. Ha col·laborat amb articles i entrevistes a les revistes El Mirall i Miramar i també participà en les publicacions commemoratives dels deu i els vint-i-cinc anys de la coral ja esmentada. A con­seqüència d’una malaltia inicià la redacció de La memòria en colors, el seu primer llibre, on, con­vençuda que allò que s’evoca no mor, intenta, tal com ella mateixa diu, «desembrollar el fil de la troca que ens connecta a un temps passat abans que al cap no es difuminin els records». El llibre es publicà l’any 2008, i el 2014 se’n va fer una segona edició. Ara veuen la llum aquests Contes d’un no res, que inclouen relats de ficció recollits en quatre apartats: «Esbossos d’un passat recent», «Històries de malalts (Algunes de mínimes)», «Desigs i afanys» i «Entre llençols».