Luís de Camões (c. 1524-1580). El més gran poeta portuguès, com a bon home del Renaixement, va tenir l’estudi, l’experiència i l’enginy com a pilars bàsics de la seva obra: va ser posseïdor d’una àmplia cultura en què es conjuguen la tradició medieval amb les novetats filosòfiques, científiques i literàries del Cinc-cents, i hi afegeix encara una experiència personal d’estudiant, cortesà, freqüentador dels ambients populars de Lisbona, soldat a Ceuta, viatger per la ruta de l’Índia, aventurer, buròcrata colonial i escriptor orgullosament convençut de la seva superioritat moral i artística. Com a poeta èpic és autor de la gran epopeia del poble portuguès, Els Lusíades; com a poeta líric, sense abandonar la poesia portuguesa de tradició medieval, va assumir la influència italiana en les seves Rimes. Entre les seves composicions líriques destaquen els sonets, on principalment tracta el tema amorós (d’arrel petrarquista) i el tema existencial o metafísic (amb un joc de contrasts que s’avança al Barroc). Com Petrarca, Shakespeare, Ronsard i altres grans poetes, Camões ens ha deixat una sublim col·lecció de sonets.