Pere Pahisa Bigas (Sant Cugat del Vallès, 1914-2013). Fill de la Mònica de Cal Borges i del Jaume de Cal Quiteria. Amb destresa pel dibuix, ben jovenet entrà a treballar a Tapissos Aymat, a Sant Cugat, juntament amb la seva germana Maria, un any més gran que ell. Com que formava part de la quinta del 35, és cridat a files i desembarca a Palma el 30 de gener de 1936. Tres anys i mig més tard és llicenciat i torna a casa, però no ho fa de la mateixa manera que havia marxat, ja que la guerra ha deixat empremta: és mutilat de guerra. Els dits de la seva mà esquerra no es tornarien a obrir mai més. Aquesta condició li permet accedir a la plaça vacant de director de l’escorxador de Sant Cugat, on treballà fins a la seva jubilació, quaranta anys més tard. L’any 1944 es casà amb Montserrat Serraboguñá, amb qui tingueren una única filla, la Montserrat. Sempre que en tenia ocasió explicava, als seus nets i besnets, totes les vivències, anècdotes, «batalletes» que ja havia redactat en el diari de guerra recollit ara en aquest llibre.