
Vicenç Jasso Garau (Palma, 1934) és diplomat en ciències eclesiàstiques, mestre de primera ensenyança i doctor en filosofia i lletres (pedagogia). Féu el batxillerat a l’Institut Ramon Llull, i va estudiar al Seminari de Mallorca. Exercí l’ofici pastoral a Biniamar i a Selva. Obtingué el títol de mestre amb accés directe al cos de professors d’EGB. Cursà la llicenciatura en filosofia i lletres (secció de pedagogia) a Palma. A la Universitat Central de Barcelona presentà la tesi de llicenciatura (Un estudio en antropología de la educación. El caso de las rondaies mallorquines de Mn. Antoni Mª Alcover), seguí els cursos de doctorat i defensà la tesi doctoral (Cultura y educación. Un estudio en antropología cultural. La transmisión de los sistemas culturales a través de los cuentos populares). Ha exercit la docència a diversos centres d’educació primària, i en qualitat de professor titular i catedràtic de Teoria i Història de l’Educació a l’Escola de Magisteri i a la Facultat d’Educació de la UIB. És autor de diverses obres de temàtica pedagògica i etnogràfica. Juntament amb la professora Catalina Torrens Vallori, ha publicat L’entorn natural i el medi cultural a les rondalles mallorquines; Fantasia. Realitat. Il·lusió. El sorprenent encís educatiu de les rondalles mallorquines; Les rondaies mallorquines. Identitat i etnografia; La religiositat popular en les rondalles mallorquines; Les rondalles mallorquines; i La cuina en les rondalles mallorquines i en l’Arxiduc Lluís Salvador, els quatre darrers editats a Lleonard Muntaner, Editor.